IV,
La barca
La
llibertat és
el
tirant d’ una samarreta que du l’altre,
és la
tecla del portàtil que prem l’ altre,
és el
mòbil de l’ altre.
Els
ulls dels altres, el cor dels altres.
Potser
hi ha algú que pensa
que
llibertat és a la mà,
la mà
que se li escapa
i a tu
et crema la pell i l’ endemà.
Llibertat
és una barca
que
t’espera al port de mar
i és
alçar-se i pronunciar-se,
poder
escollir a qui estimar.
Llibertat
és dir la teva,
romandre
en aquesta gleva
on tu
hi sents la llibertat.
Lliure
és haver estat valenta
i
denunciar la violència
que et
prohibia fer un sol pas.
Rosa
Maria Arrazola (Barcelona,
1969)
Llegit a La Poeteca: Mostra
de poemes de Poesia amb accent de dona 2014.
No comments:
Post a Comment