Mireia Calafell recita el poema Talls aquí, dentro del recital audiovisual Textures.
TALLS
Potser
serà una nit de tempesta
amb trons que exaltaran la pell del cel
i en mostraran les cicatrius
(tallen, les ales dels ocells).
O ni tan sols serà dramàtic
i passarà a les onze d’un dia qualsevol
mentre hi hagi cues per a l’autobús,
nens que desemboliquin l’esmorzar,
i tu estiguis davant de la pantalla
buscant-me en un correu,
amb l’emoció del misteri baixant
dels ulls als dits fins a les tecles
com ocells que picotegen afamats
de gana i de desig. Tant és.
Només importa la consciència del moment,
saber que un dia acabaran
les cues, l’autobús, els nens i els esmorzars.
També nosaltres. El teu nom als meus correus
serà l’últim esbós d’aquesta història,
un crit a l’horitzó tot just abans del vol
(tallen, les ales del present).
amb trons que exaltaran la pell del cel
i en mostraran les cicatrius
(tallen, les ales dels ocells).
O ni tan sols serà dramàtic
i passarà a les onze d’un dia qualsevol
mentre hi hagi cues per a l’autobús,
nens que desemboliquin l’esmorzar,
i tu estiguis davant de la pantalla
buscant-me en un correu,
amb l’emoció del misteri baixant
dels ulls als dits fins a les tecles
com ocells que picotegen afamats
de gana i de desig. Tant és.
Només importa la consciència del moment,
saber que un dia acabaran
les cues, l’autobús, els nens i els esmorzars.
També nosaltres. El teu nom als meus correus
serà l’últim esbós d’aquesta història,
un crit a l’horitzó tot just abans del vol
(tallen, les ales del present).
CORTES
Quizás
será una noche de tormenta
con
truenos que exaltarán la piel del cielo
y
mostrarán las cicatrices
(cortan,
las alas de los pájaros).
O
ni siquiera será dramático
y
pasará a las once de un día cualquiera
mientras
haya colas para el autobús,
niños
que desenvuelvan su almuerzo,
y
tú estés frente a la pantalla
buscándome
en un correo,
con
la emoción del misterio bajando
de
los ojos a los dedos hasta las teclas
como
pájaros que picotean hambrientos
de
apetito y de deseo. Qué más da.
Sólo
importa la conciencia del momento,
saber
que un día acabarán
las
colas, el autobús, los niños y los almuerzos.
También
nosotros. Tu nombre en mis correos
será
el último esbozo de esta historia,
un
grito en el horizonte justo antes del vuelo
(cortan,
las alas del presente).
Traducido
por Beatriz Viol.
CUTS
Let
it be a night of storm
thunderbolts flashing across the sky skin
the sky showing its scars
(how they slash, the birds’ wings).
Or let it be less dramatic,
let it pass before eleven o’clock, an ordinary day,
while people are queueing for the bus, say,
while children unwrap their breakfast rolls,
and you are there before your computer screen,
searching your e-mails for me,
in the grip of a mystery falling
from your eyes to your fingertips,
to the keys at last
like famished birds pecking away,
avid with desire. Let it be.
Only awareness of the moment matters,
to know that a day will come
when queues, bus, children and breakfast rolls will be gone
and we, too, will be gone.
Your name in my e-mails
the last trace of this story,
a cry on the horizon, just before flight
(Ah, how they slash, the wings of the present moment).
thunderbolts flashing across the sky skin
the sky showing its scars
(how they slash, the birds’ wings).
Or let it be less dramatic,
let it pass before eleven o’clock, an ordinary day,
while people are queueing for the bus, say,
while children unwrap their breakfast rolls,
and you are there before your computer screen,
searching your e-mails for me,
in the grip of a mystery falling
from your eyes to your fingertips,
to the keys at last
like famished birds pecking away,
avid with desire. Let it be.
Only awareness of the moment matters,
to know that a day will come
when queues, bus, children and breakfast rolls will be gone
and we, too, will be gone.
Your name in my e-mails
the last trace of this story,
a cry on the horizon, just before flight
(Ah, how they slash, the wings of the present moment).
Translated
by Theo Dorgan.
From
Forked Tongues (Exeter, 2012, Irlanda).
Mireia
Calafell (Barcelona,
1980) forma parte del grupo de investigación “Cuerpo y
textualidad” de la Universidad Autónoma de Barcelona. Ha publicado
Poètiques
del cos
(Galerada, 2006) y Costures
(Viena Edicions, 2010), obras por las cuales ha recibido los premios
Amadeu Oller (2006), Premio de Poesía Memorial Anna Dodas (2008) y
el Josep M. López Picó de Poesia (2009). Su poesía ha sido
traducida al inglés, holandés, español, árabe y portugués. Está
incluida en las antologías Rebellie
(Zirimiri
Press, 2012, Holanda), Forked
Tongues (Exeter,
2012, Irlanda), Doce
poetas catalanes contemporáneos (Espacio
Hudson, 2011, Argentina), A
luz nadadora. 9 poetas recentes de espressão catalã (Zunái
Revista de Poesia & Debates, 2011, Brasil), Cançons
de bressol (Edicions
62, 2011, Barcelona), El
poder del cuerpo. Antología de poesia femenina contemporánea
(Editorial
Castalia, 2009, Madrid) y Pedra
foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Edicions
Documenta Balear, 2008).
Más
sobre su trabajo en su página web: http://mireiacalafell.com/
Mireia
Calafell (Barcelona,
1980) is a member of the research group 'Body and textuality' at the
Autonomous University of Barcelona. She has published Poètiques
del cos
(Galerada, 2006) and Costures
(Viena Edicions, 2010). She has been awarded the following poetry
prizes: Amadeu Oller (2006), the Anna Dodas Memorial (2008) and Josep
Mª López Picó (2009). Her work has been inlcuded in the following
anthologies: Rebellie
(Zirimiri
Press, 2012, Holanda), Forked
Tongues (Exeter,
2012, Irlanda), Doce
poetas catalanes contemporáneos (Espacio
Hudson, 2011, Argentina), A
luz nadadora. 9 poetas recentes de espressão catalã (Zunái
Revista de Poesia & Debates, 2011, Brasil), Cançons
de bressol (Edicions
62, 2011, Barcelona), El
poder del cuerpo. Antología de poesia femenina contemporánea
(Editorial
Castalia, 2009, Madrid) and Pedra
foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Edicions
Documenta Balear, 2008).
More
about her work in her website: http://mireiacalafell.com/
